ORNITOLOGIA

vista-ocellsLleida emprèn el vol

Punt d’unió entre continents, la península Ibèrica ha estat sempre un lloc clau per moltes especies d’aus, per establir-se, criar o com a parada obligatòria en els seus llargs viatges migratoris, i Lleida és una de les seves principals portes d’accés entre Europa i la península.

Situada al nord-est de la península Ibèrica i al peu de la serralada pirenaica, Lleida atresora una més que envejable quantitat d’hàbitats que afavoreixen una gran diversitat faunística. Les zones més destacades són les zones muntanyoses del Pirineu i el Prepirineu al nord, i les planícies seques al sud del territori.

 

DAUCAT Serveis Turístics de Catalunya, SL organitza tours per ornitòlegs, “twitchers”, fotògrafs i amants de la Natura en general que volen descobrir especies úniques i la gran riquesa en ornitofauna de Lleida. Guiats pels millors especialistes, descobrirem centenars d’especies d’aus, moltes d’elles en perill, en llocs perfectes per practicar la seva observació, com són el Pirineu, el Prepirineu i els Secans de Lleida.

 

DAUCAT aposta per una oferta de turisme de natura i, especialment de turisme ornitològic, fonamentada en un compromís de responsabilitat social i ambiental. D’acord amb aquest compromís, i els valors que emanen des de les directrius de la OMT sobre turisme sostenible, DAUCAT col·labora i forma part del Projecte Iberaves de SEO BirdLife i de la Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals FAADA.

 

 

EL NOSTRE TERRITORI

  • PIRINEUS
  • PREPIRINEUS
  • SECANS DE LLEIDA

Pirineus

Els PirineusL’alçada dels Pirineus constitueix una frontera natural molt difícil de creuar per moltes aus. Això ha fet que moltes d’elles només es trobin al sud d’aquestes muntanyes i especies com el Rossinyol bord (Cettia cetti), una au molt comú a la península, siguin una raresa a la resta d’Europa.

Les condicions extremes d’aquest hàbitat ha afavorit a que les aus que hi viuen esdevinguin molt especials, com el Trencalòs (Gypaetus barbatus), especialista en el moll dels os dels ossos que llença contra les roques des de gran alçada o entre la carronya, o la Perdiu blanca (Lagopus muta), capaç de mimetitzar-se a la perfecció amb la neu. També ofereix condicions especials perquè hi visquin aus summament peculiars, com és el cas del Gall fer (Teatro urogallus) o el Pelaroques (Tichodroma muraria).

Els Pirineus

AL PIRINEU DE LLEIDA HI DESTAQUEN 3 ZONES PROTEGIDES:

  • El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, únic Parc Nacional de Catalunya.
  • El Parc Natural del Cadí-Moixeró, que conté el major número d’espècies de flora i fauna d’interès europeu a Catalunya.
  • El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran en extensió de tot el territori català.

PrePirineus

Pre-PirineusLes muntanyes del Prepirineu són l’indret perfecte per practicar la observació d’aus envoltats de paratges sovint inhòspits y no tan coneguts, y on el silenci ens acompanyarà allí on anem.

Paral·leles als Pirineus, aquestes muntanyes són l’únic lloc de tota Europa on conviuen els quatre grans rapinyaires: el Voltor comú (Gyps fulvus), el Voltor negre (Aegypius monachus), el Trencalòs (Gypaetus barbatus) i l’Aufrany (Neophron percnopterus).

PER VEURE AQUESTES AUS I D’ALTRES ELS MILLORS INDRETS SÓN:

  • El Congost de Mont-rebei
  • La Reserva Nacional de Caça del Boumort
  • La Terreta i la serra de Sant Gervàs

Pre-Pirineus

SECANS DE LLEIDA

Secans de LleidaFormats principalment per terrenys agrícoles, la zona estepària de Lleida, lluny de ser una terra àrida i sense vida, constitueix un dels llocs més preuats pels ornitòlegs i els amants de les aus. Degut a la transformació de l’agricultura de seca en cultius de reg, els secans han anat desapareixent en tot el sud d’Europa, posant de relleu la gran biodiversitat que afavoreix i la importància de preservar-ne.

Gràcies a diferents projectes de conservació, avui podem gaudir d’aquests espais i de la seva ornitofauna:

  • Mas de Melons – Alfés
  • Secans del Segrià
  • Secans de Bellmunt
  • Secans de Belianes

A la plana de Lleida, apart dels secans, també s’ha de destacar la importància de diferents zones lacustres, petits oasis d’aigua en indrets desproveïts d’aquest recurs.
Secans de Lleida

  • Estany d’Ivars i Vila-sana
  • El pantà d’Utxesa
  • El Clot de la Unilla
  • l’Aiguabarreig dels rius Segre i Cinca

TOP 20 ESPÈCIES

OR – CA

image

Lagopus muta
Perdiu blanca

image

Lagopus muta
Perdiu blanca


La Perdiu blanca és una espècie característica de la tundra de l’hemisferi nord, perfectament adaptada al fred extrem. Durant l’última glaciació, la seva àrea de distribució era molt més extensa que l’actual, però, al retirar-se les glaceres, algunes poblacions van trobar refugi i van quedar aïllades en diverses formacions muntanyoses al sud d’Europa, entre elles els Pirineus.

Veure més
image

Gypaetus barbatus
Trencalòs

image

Gypaetus barbatus
Trencalòs


La silueta del Trencalós volant enfront de les imponents parets de qualsevol apartat racó dels Pirineus segueix sent una de les més impressionants imatges que ens ofereix la natura. Au adaptada a viure en els més durs ambients de muntanya i dotada d’unes excel•lents aptituds pel vol, el Trencalós constitueix l’última baula en l’aprofitament de les carronyes.

Veure més
image

Neophron percnopterus
Aufrany

image

Neophron percnopterus
Aufrany


Antigament freqüent en els més variats recons de la Península Ibèrica, l’Aufrany ha patit com poques espècies un sever retrocés poblacional que, en unes dècades, ha deixat al rapinyaire en una perillosa situació. La pèrdua de recursos alimentaris i una incomprensible persecució per part de grangers i caçadors, ha estat l’origen del problema.

Veure més
image

Aquila fasciata
Àguila cuabarrada

image

Aquila fasciata
Àguila cuabarrada


Entre les grans àligues, l’Àguila cuabarrada és la més àgil -el que li permet caçar un gran nombre d’aus de mida mitjana- i també la coloració més pàl•lida. Està molt associada a ambients mediterranis.

Veure més
image

Falco naumanni
Xoriguer petit

image

Falco naumanni
Xoriguer petit


El més petit dels nostres falcons va ser, fins a mitjans del passat segle, un habitant habitual de torres, masos, casalots, palaus i castells situats en regions dedicades a l’agricultura i la ramaderia extensiva, en les que podia trobar gran quantitat d’invertebrats amb els que nodrir-se. Les transformacions realitzades en el camp en les últimes dècades van afectar al seu hàbitat.

Veure més
image

Tetrax tetrax
Sisó

image

Tetrax tetrax
Sisó


Antigament més estès per amplies regions de la geografia peninsular, el Sisó ha patit un gran declivi com a conseqüència de les profundes transformacions experimentades als paisatge agrícoles.

Veure més
image

Pterocles orientalis
Xurra

image

Pterocles orientalis
Xurra


Espècie típica de zones semiàrides, erms i cultius extensius de secà. Més fàcil d’escoltar que de veure, la seva peculiar veu està desapareixent poc a poc dels camps. Es tracta d’una de les aus estepàries que han experimentat un major declivi en les últimes dècades.

Veure més
image

Pterocles alchata
Ganga

image

Pterocles alchata
Ganga


Les gangues són aus pròpies de deserts i esteper d’Àfrica i Àsia, que estan representades a la Península Ibèrica, de manera marginal, per dos espècies, les quals aprofiten mitjans agrícoles de secà tradicionals. La profunda modificació del camp és responsable del seriós declivi que pateix la població de la Ganga, avui reduïda a tan sols 8.000-11.000 individus.

Veure més
image

Melanocorypha calandra
Calàndria

image

Melanocorypha calandra
Calàndria


Com la majoria dels alàudids, la Calàndria és un au de tons terrossos, característica de les planes de cerealistes i els ambients esteparis. Distribuïda per la conca del Mediterrani, algunes regions de l’est d’Europa i el centre d’Àsia, la Península Ibèrica és -juntament amb Rússia- el principal nucli poblacional de l’espècie.

Veure més
image

Prunella collaris
Cercavores

image

Prunella collaris
Cercavores


Aquest típic ocell d’alta muntanya pot viure en els cims més elevats dels Pirineus o Sierra Nevada, alçades a les que s’hi aventuren molt poques espècies. Freqüenta les principals serralades, tot i que es més abundant als Pirineus i als Picos de Europa.

Veure més
image

Oenanthe leucura
Còlit negre

image

Oenanthe leucura
Còlit negre


Per la seva tonalitat negre o molt obscura, i la seva cua parcialment blanca, és un ocell inconfusible. La seva distribució mundial es limita al nord-est d’Àfrica i la Península Ibèrica, on ocupa zones àrides, desproveïdes de vegetació i pedregoses, de les regions més càlides i seques.

Veure més
image

Monticola saxatilis
Merla roquera

image

Monticola saxatilis
Merla roquera


Au típica de muntanya, on apareix en l’època estival. Habita en paratges on s’hi s’alternen zones de penyes amb altres de matoll i pastures. El mascle resulta inconfusible, amb un preciós disseny cromàtic, mentre que la femella té una tonalitat bruna i discreta. Tot i que es present en gran part dels massissos de muntanya peninsulars, és una espècie poc abundant.

Veure més
image

Sylvia hortensis
Tallarol emmascarat

image

Sylvia hortensis
Tallarol emmascarat


El Tallarol emmascarat es caracteritza pel seu molt distintiu i melodiós cant -que recorda a la Merla- el seu obscur antifaç -que contrasta amb la seva gola blanquinosa- i el seu robust bec. Es tracta d’un típic habitant dels boscos mediterranis aclarits i cultius arboris (deveses, pinars, oliveres), que es mou per les capçades dels arbres i entre boscos oberts.

Veure més
image

Acrocephalus melanopogon
Boscarla Mostatxuda

image

Acrocephalus melanopogon
Boscarla Mostatxuda


És un insectívor de petita mida, associat a aiguamolls amb abundant vegetació palustre, com canyissars, jonqueres i boves. De distribució circummediterrània, es tracta de l’única boscarla que es reprodueix de forma habitual, tot i que es troba restringit a unes poques zones humides del litoral de llevant, Balears i punts de l’interior peninsular.

Veure més
image

Panurus biarmicus
Mallerenga de bigotis

image

Panurus biarmicus
Mallerenga de bigotis


De caràcter discret, la Mallerenga de bigotis es troba estretament associada a les masses de vegetació palustre entre les que es mou àgilment a la cerca d’aliment i de les que depèn per instal•lar els seus nius; la seva vulnerabilitat davant dels depredadors (rates) quan queden al descobert amb els canvis dels nivells hídrics, es veu compensada amb un elevat potencial reproductor.

Veure més
image

Tichodroma muraria
Pelaroques

image

Tichodroma muraria
Pelaroques


Una de les aus més enigmàtiques i escasses de les que habiten a Europa, el Pelaroques, és un petit ocell d’aspecte inconfusible, vol erràtic i tendències rupícoles, que s’instal•la en els més alts i inaccessibles cims calcaris del continent. Totalment depenent del seu escàs hàbit altimontà, aquest insectívor és una au escassa i difícil d’observar.

Veure més
image

Pyrrhocorax graculus
Gralla de bec groc

image

Pyrrhocorax graculus
Gralla de bec groc


Habitant dels cims més alts del nord de la Península, la Gralla de bec groc és un elegant còrvid de caràcter confiat i gregari, que es nodreix normalment d’invertebrats, obtinguts en els prats alpins i entre esquerdes de les roques. Donada la poca accessibilitat dels llocs que freqüenta i la seva adaptabilitat, les seves poblacions no pateixen amenaces importants.

Veure més
image

Montifringilla nivalis
Pardal d’ala blanca

image

Montifringilla nivalis
Pardal d’ala blanca


Els més alts i inhòspits cims de les muntanyes euroasiàtiques, on els vents glaçats i la neu regnen casi tot l’any, constitueixen l’hàbitat escollit per aquest singular representant de la família dels pardals: el Pardal d’ala blanca, una espècie associada com poques als cims i a l’existència de geleres i prats on troba el seu aliment. Un hàbitat dur i difícil però en regressió.

Veure més
image

Serinus citrinella
Llucareta

image

Serinus citrinella
Llucareta


Au de muntanya, de bonics tons verds i grocs, gregària, petita i molt cantaire a la primavera. Viu preferentment en les clars de la franja superior dels arbres de les principals serralades.

Veure més
image

Emberiza hortulana
Hortolà

image

Emberiza hortulana
Hortolà


L’Hortolà és una espècie pròpia de les àrees de mitja muntanya de la meitat nord peninsular, on s’instal•la en gran varietat d’ambients -hortets, bardisses, bosquets-, a condició de que tinguin posadors apropiats i abundants recursos alimentaris. La població d’aquesta espècie sembla trobar-se estabilitzada després de l’acusat declivi experimentat en dècades passades.

Veure més




 

captcha

He llegit i accepto la política de protecció de dades que consta en el nostre avís legal